Herman Melville va quedar orfe de pare als 12 anys i es va haver de posar a treballar i fer-se càrrec de la família. Abans
del 20 anys, s’embarcà en un mercant com a aprenent i després treballà en diferents vaixells, sobretot baleners, pels Mars del Sud.
El 1844, va voler deixar enrere la vida dura i miserable de mariner i es va dedicar a escriure novel·les basades en l’experiència com a marí. Amb les seves primeres novel·les, Typee (1846) i Omoo (1847), Melville començà a ser reconegut com un hàbil escriptor de novel·les d’aventures.
La seva obra més coneguda és Moby Dick (1851), novel·la basada en un catxalot albí que l’any 1820 va atacar i enfonsar el balener Essex al mig de l’oceà Pacífic. La novel·la va passar gairebé desapercebuda, i va truncar la carrera de Melville, ja que no podia viure de la literatura.
Tanmateix, no va deixar mai d’escriure (relats breus, assajos i poesia), i des de la dècada del 1840 va ser un reconegut escriptor. Tot i així, va morir pràcticament en l’oblit. No va ser fins després de la seva mort que Melville fou valorat com un escriptor de referència. Billy Budd és considerada ara una obra mestra de la novel·la breu i Moby Dick un clàssic de la literatura universal.
