Autor: Rafael Escolà
2010 - XIV Premi Nostromo - Dedicat a Blas de Lezo
La acció transcorre en el segle XIX, abans de que el vapor comencés l’era de la tecnologia i acabessin els dies dels grans velers mercants i dels carros tirats per cavalls. Finalitza també el tràfic d’esclaus, encara que no l’esclavitud dels negres africans. Espanya està immersa en una costosíssima guerra, entre la reina regent Maria Cristina i el pretendent Carles, el seu cunyat. Mendizàbal, per finançar-la, recapta diners mitjançant la expropiació i venda dels bens no productius de l’església. Mentre, els maçons governen amb els seus particulars mètodes. En aquest món convuls, dos joves, un pobre i l’altre ric, surten al món, un per fer-se un lloc i l’altre per augmentar la seva riquesa. El jove de condició humil té la fortuna de trobar un benefactor, un comerciant català que intenta aprofitar-se dels darrers viatges del que va ser un gran negoci, el tràfic d’esclaus. El jove ric, terratinent crioll, s’adona de que el futur està en la tecnologia i no en la força física dels seus esclaus, els quals sobreviuen a Cuba amb la seva cultura ancestral, llengua, màgia i antigues supersticions africanes. Tot ells confluiran en un homenatge pòstum a un gran poeta cubà. Finalment, gran part dels diners guanyats gràcies al treball i el sofriment dels esclaus negres, revertirà en magnífiques obres socials a Barcelona.
Rafael Escolà Tarrida (Barcelona, 1943) ha sigut Oficial de la Marina, informàtic i logístic. Va deixar la Marina Mercant per a contraure matrimoni, encara que com informàtic i logístic va seguir viatjant i vivint diversos anys a Mèxic, Xina, Estats Units, Suècia, Brasil i altres països. Va ser Director General d’una empresa de compres i logística del sector sanitari. Es va jubilar aviat per poder navegar, escriure i programar amb el seu fill Bertràn.